textos
Nadie es de nadie
Nadie es de nadie, tu no me perteneces, ni yo a ti, solo somos dos personas
que ahora queremos estar juntas. Mañana quizás desearás
estar con otro, no necesito que me engañes, dímelo y hazlo.
No espero nada más. Si mañana te vas, tocaré un Blues.
Si mañana quiero irme, no me pidas que me quede. Nadie es de nadie.
Hazla tuya
Esa canción que escucho, verás.... no entiendo bien su
letra. Igual el autor quería decir algo que yo no se intepretar.
En fin, la voy a adaptar a mis necesidades y a mis propias experiencias.
Me gusta escucharla y me transmite algo para mi importante. Me emociona
y siento que ya forma parte de mi.
No sirvieron de nada
Esos besos no sirvieron de nada
Ni tus “te quiero” ni tus “te amo”
Todo se borró en una tarde de febrero
Tan fácil decirlo como hacer daño
Y rompió una vez más mi corazón
No era la primera tormenta
Y tus “te quiero” Y tus “te amo”
Se fundieron con la lluvia de la tarde
Perdiéndose por las grietas de la soledad
Esos besos no sirvieron de nada
El amor es simplemente amor
De que color es el cielo? A veces azul, otras gris. Pero, ¿que
le voy a hacer yo a eso? lo único que se, es que te quiero. Algunos
amigos mios no me pueden entender, pero yo les digo que el amor es simplemente
amor.
És el teu torn
Llevantada que ofega alegries
Pluja de ignorància em destorba
De totes maneres m'ho esperava
He canviat de roba no de parer
Verds i marrons son ara meus
Trobar el teu color és difícil també
Ja he plorat prou ara és el teu torn
Olor a cafè i sucre mullat
Una harmònica envoltada de pols
Tabac i maria agafats de la ma
Bohèmia sota una bombeta
La mentida de boca en boca cansa
Trobar sinceritat és difícil també
Ja he plorat prou ara és el teu torn
La bombeta no fa massa llum
Avui ja s'ha fet prou fosc
Una cançó a mitges mal feta
Ara Calamaro diu alguna cosa
Va caure per el costat de la soledat
Estar sol és difícil també
Ja he plorat prou ara és el teu torn
Diners i falta de dignitat
No cal esperar res a canvi
A canvi de res no ho tindràs
Fes-me cinc cèntims ja tinc prou
No puc ser el que no sóc
Ser tu mateix és difícil també
Ja he plorat prou ara és el teu torn
La llum és més fosca avui
I no veig amb claredat el cel
Em giro i el passat no és net
Davant meu el camí es ple de fang
Matolls de tristesa em barren el pas
Conviure amb la malenconia és difícil també
Ja he plorat prou, ara és el teu torn
Ulls foscos que ja no em miren
La escalfor s'ha tornat freda
Disfresses que no em diuen res
Paraules que sento i no escolto
Surto i entro i torno a sortir
Estar tancat aquí és difícil també
Ja he plorat prou, ara és el teu torn
Despertar-se un dia i no aixecar-se
Beure una cervesa sense tenir ganes
Tocar una cançó i no escoltar-la
Donar un petó a cegues a ningú
Llegir la memòria plena de records
Oblidar-te és difícil també
Ja he plorat prou, ara és el teu torn
